Mercedes Núñez Targa (Barcelona, 16 de gener de 1911 – Vigo, 4 d’agost de 1986) va ser una política republicana catalana.

Núñez Targa era filla de José Núñez Otero, natural de Bergondo, que s’havia establert a Barcelona amb una joieria. Durant la República, va treballar de secretària per a Pablo Neruda mentre aquest exercia de cònsol de Xile a Barcelona. Es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades i més endavant al PSUC. En acabar la Guerra Civil, es va exiliar a l’Estat francès i després va ser enviada a La Corunya per a fer-se càrrec de la direcció comunista. Va ser detinguda el 10 de novembre de 1939 i traslladada a la presó de dones de Ventas el 1940. Tot i condemnada a 12 anys i 1 dia de presó, un error burocràtic la va posar en llibertat dos anys després, així mateix va escriure un llibre sobre la seva estada a la presó franquista. Va tornar a fugir a l’Estat francès, on va ser internada al Camp d’Argelers, fins que es va incorporar a la Resistència francesa a Carcassona al gener de 1943 a la 5a Agrupació de Guerrillers Espanyols, on va treballar com a cuinera a la Caserna General. Amb tot, va ser detinguda per la Gestapo el maig de 1944 i conduïda a Alemanya, on va ser internada al Camp de concentració de Ravensbrück. Allí va romandre poc menys d’un any, essent alliberada pels aliats el 1945. El govern francès la va condecorar el 1959 amb la Medalla Militar i el president De Gaulle li va concedir el títol de Chevalier de la Legió d’Honor el 1960. El 1968 va participar en la creació del Partit Comunista de Galícia i el 1975 va retornar a l’estat espanyol. El 1983 va ser nomenada delegada a Galícia de l’Amical de Mauthausen i altres camps, i es va dedicar a elaborar el cens de les persones gallegues mortes en els camps de concentració nazis.

Categories: General

Els comentaris estan tancats.