A l’inici de la guerra, al juliol de 1936, es a formar a Alcoletge un comitè revolucionari amb els partits del Front Popular. El 4 d’agost se substituïren els regidors no afectes al Front Popular per altres partits d’esquerres. El Consistori quedà format per Jaume Puig Tomàs (alcalde), Ermengol Piró Serret, Josep Eres Jené, Tomàs Cortasa Vilanova, Francesc Guasch Plana i Francesc Plana Ribera com a vocals.

Els partits i sindicats existents llavors eren els següents: Sindicat Agrícola Cooperatiu – Unió de Rabassaires, Sindicato Único de Trabajadores de la Tierra, UGT, POUM, PSUC, ERC, Joventut Republicana i al desembre d’aquell any es constituí la UGT.

A l’arxiu de l’Ajuntament d’Alcoletge es conserven nombrosos documents, alguns molt interessants, d’aquesta època i dels inicis de la postguerra. Com a curiositat podem mencionar per exemple que el 25 de febrer de 1937 es comprà set dotzenes de mocadors i trenta parells de mitjons per als milicians del poble que eren al front d’Aragó (columna Volant Catalana), el 29 de març es prohibí jugar a cartes o dominó i el tancament de bars i cafès a les 11 de la nit “pel bé de la classe treballadora”, si bé, segons fonts orals, sovint no es complien aquestes ordres; el 12 d’abril es nomenà Gabriel Plana Cortasa, l’alcalde, per portar queviures a Madrid, que estava assetjada pels franquistes, recollits en el “Dia d’ajuda a Madrid”. Es portaren 500 Kg de blat, quantitat que representava el consum diari de pa al poble.

El 12 de juny de 1937 es van emetre bitllets d’una pesseta, de cinquanta cèntims i de vint-i-cinc cèntims, per tal de solucionar la manca de moneda, per un total de 2750 pessetes. En aquest any 1937, les dificultats per abastir el poble van provocar la queixa del Sindicat de Treballadors de la Terra – UGT a l’Ajuntament per tal de prendre les mesures adients per prohibir la sortida del poble de “la carn i el tosino” ja que “ens trobem que no podem adquirir queviures pel consum de les famílies”. Aquest sindicat i la CNT van acordar la sindicació obligatòria de tots els treballadors del poble.

L’última acta de l’Ajuntament republicà tingué com a data el 12 de febrer de 1938.

Des de l’abril d’aquest any fins als primers dies del 1939, el poble va quedar sota el control dels militars, els quals tenien com a seu de comandament l’antiga casa Mo, al número 14 del carrer Major, antic convent de les Jonqueres, avui tristament desaparegut. El número 32 del carrer Major, casa Falip, va ser utilitzat com a hospital els últims mesos de 1938.

Aprofitant el caràcter defensiu del Tossal dels Morts, els militars republicans havien construït una sèrie de fortificacions amb ciment armat al voltant del poble, la més significativa de les quals és a l’observatori i trinxeres cobertes del Tossal dels Morts, que és visitable. Les trinxeres es van fer aprofitant les poques pedres que quedaven del castell i de les parets del vell cementiri, tornant el lloc a la seva històrica funció defensiva. Dins, a la galeria coberta que té l’entrada pujant des de la plaça de l’Església (antiga Pleta), hi ha la següent inscripció a la paret de la primera habitació:

1938/B.O.F.37/16 (il·legible): “1938 BRIGADA DE OBRAS Y FORTIFICACIONES 37/16…”

Malgrat la importància d’aquestes obres, els combats més cruents es van donar al proper Tossal de la Nora, on va lluitar gent del nostre poble i on també es poden veure trinxeres a cel obert, excavades a la roca.

Entre finals de 1938 i principis de 1939 el poble va quedar pràcticament deshabitat fins que el front de guerra es va allunyar cap a Barcelona. Després de que els franquistes ocupessin la zona, Alcoletge caigué el 8 de gener de 1939.

La primera acta municipal del nou consistori format poc després de l’arribada de l’exèrcit rebel és del 27 de gener de 1939. En aquesta data i per ordre de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, es va formar una gestora per portar l’Ajuntament. Tot i què la guerra acabà l’1 d’abril de 1939, a Alcoletge, des de finals de gener ja es vivia sota la dictadura del general Franco.

Durant la guerra, tant en el terme d’Alcoletge, com fora de la població, van trobar la mort diverses persones que tenen un monument dedicat en el Cementiri Municipal.

Després de recollir en el llibre ALCOLETGE, TESTIMONIS I VIVÈNCIES, els testimonis de diferents veïns i veïnes del poble que van viure la Guerra Civil Espanyola en primera persona, quan eren infants o joves, es pot destacar quatre records que van quedar impresos en la seva memòria:

  • A l’estiu de 1936, quan l’anticlericalisme d’alguns radicals van portar a la destrucció de l’interior de l’Església de Sant Miquel i a l’assassinat de mossèn Emili Roca Bragós.
  • L’arribada del front al llarg del Segre durant nou mesos, el 1938, la por a les bombes i la vida al poble durant la guerra, amb diferents episodis de bombardejos, morts per impacte d’obús, com era la vida quotidiana, les mancances d’aliments i béns essencials, les rancúnies i la convivència amb els soldats.
  • La mort de l’Ermengol Piró, el Capellanet, a qui s’ha dedicat el Centre d’Interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil, el qual, amb el seu sacrifici va evitar la mort gratuïta d’una part de veïns del poble en mans de l’altra part.
  • L’abandonament de les llars i la fugida a altres poblacions, a finals de 1938 i inicis de 1939, i com van trobar les seves cases quan van tornar.
Adaptació lliure de part del text que conté el llibre ALCOLETGE, testimonis i vivències – La Guerra Civil Espanyola en un poble del front del Segre, de Daniel Rubio Ruiz, professor d’història i historiador, amb pròleg de Joan Ramon González Pérez, historiador, expert en memòria històrica, medalla President Macià i fotografies de Paco Lacasa, fotògraf. Editat per l’Ajuntament d’Alcoletge amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

 

KML